Teniem que anar a visitar una exposició, aquesta era l'anomenada exposició " On the table. Ai Weiwei". Per motiu d'aquesta visita havíem de fer un treball, que principalment constava d'elegir tres obres (les que ens haguessin cridat més l'atenció) i fer una breu explicació del perquè de l'elecció d'aquella obra i el significat que l'artista volia transmetre o el què simbolitzaba. Les meves tres obres són les següents, adjuntaré també l'explicació a continuació d'aquestes:
1. He Xie, Ai Weiwei
Què hem va cridar l'atenció?
Hem va cridar l'atenció perquè eren 3.200 crancs de porcellana en un espai, és a dir, una cosa espectacular.
Simbologia per l'artista
Volia representar la restricció que hi ha a xina amb l'expressió de cada individu i/o ciutadà i també a la poca llibertat d'expressió a nivell grupal, és a dir, parlant d'una societat, en aquest cas, una societat xinesa.
Fou el novembre de 2010, quan les autoritats xineses varen anunciar què, el nou estudi de Ai a Xangai, seria exclòs. I doncs, com a resposta a aquest acte de les autoritats xineses, Ai decidí invitar a una sèrie de persones a través d'una xarxa social anomenada twitter, a una festa, on menjarien mil crancs de rius, amb un significat, que era protestar òbviament, Ai no va assistir a la festa que va realitzar, ja que va ser arrestat pel seus actes i les seves decisions.
2. Map of China, Ai Weiwei
Què hem va cridar l'atenció?
Va ser per tres raons senzilles que varen fer que em cridés l'atenció. La primera raó és per les dimensions en què està construïda aquesta escultura, i la segona raó és amb quin material ho van construir, ho van crear i el més important i interessant, que era, d'on provenia el material en el que havia estat construit.
Simbologia per l'artista
En aquest cas hi ha tres simbologies representades dins d'una sola escultura. La primera simbolització, és òbviament com podem observar, un mapa de xina què vol representar la unitat política d'un país, la Xina, compost per molts elements diferents, tant a nivell cultural com a nivell històric. Per altre banda, la segona simbologia què li volia donar, és doncs, l'escala en la qual està feta aquesta escultura, pel fet senzillament de cridar l'atenció. i per últim, i acabar, per representar la dificultat de captar la complexitat i la duresa que hi ha a la Xina, hi ho fa fent-ho amb un material dur, tenint en compte que té un nivell bastant escàs de ser fràgil.
Per algun interessat, el material del qual està feta aquesta escultura és de fusta tieli, provinent d'una dinastia xina.
3.National Stadium
Què hem va cridar l'atenció?
Tot just, va ser que hem vaig fixar en aquelles
imatges del estadi de Beijing, quan hem vaig sorprendre del què podem arribar a
fer els arquitectes. El que hem va fer parar i visualitzar una per una aquelles
fotografies, fou doncs, l’estructura d’aquella gran arquitectura feta, què
senzillament era un estadi, però un estadi diferent, amb diferencia als altres.
Simbologia per l'artista
El 2001 la ciutat de Pequín va ser
escollida com a Seu dels XXIX Jocs Olímpics, però el problema fou què no
comptava amb un estadi modern per a la pràctica d'atletisme. Per això van crear
l'estadi els següents arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron,
els mateixos arquitectes que van dissenyar l'estadi Allianz Arena de Munich. El
projecte que presentaren aquests dos arquitectes va ser aprovat l’abril de
2003. El 24 de desembre de 2003
s'inicien els treballs de construcció de l'estadi amb aproximadament 17.000
treballadors. Les 110.000 tones d'acer que es van utilitzar en la construcció
de l'estadi es van fabricar a Xina, fent l'estructura d'acer més gran del món.
El dia 24 de maig es va iniciar l'última etapa de construcció de l'estadi que
era quan es posava la gespa per tot l’estadi, que es va fer en tan sols un dia.
Un punt d’interès, és doncs, què és conegut com niu d'ocell, a causa de la xarxa d'acer del seu exterior. Està
cobert per una membrana transparent. L'estadi té 330 metres de llarg, 220 m
d'ample i 69 m d'alçada.
